jueves, 27 de enero de 2011
tecniques de conreu
Cada conreu unes condicions de sòl i clima adequades per tenir una bona producció.
-Adobs->Són substàncies que contenen els elements esssencials(bàsicament nitorgen,fosfor i potassi)que la planta necessita per formar la seva estructura.
-Guaret->És una tècnica antiga que deixava reposar la terra dura un any desprès de conrear-la d'1 a 3 anys,això permetia que la terra recuperés la fertilitat
-Monocultiu->És una tècnica que consisteix a conrear sempre la mateixa planta
-Control del medi->Utilitza diversos dispositius per millorar les condicions de l'ambient on viuen les plantes.En destaquen: l'emparrat de vinyes i fruiters,els hivernacles sobre substrat per a conreus hortícoles i ornamentals,les malles antipedregades
activitats
10.-Explica les diferències entre
A)L'agricultura intensiva i agricultura extensiva.Que la intensiva té més dificultats que la extensiva i és més econòmic
B)El reg localitzat i el reg per inundació.Que per inundació es inundar un terreny i el localitzat es fa gota a gota
14. Analitza .'explotacio de ramaderia.
Boví-- extensiva
Oví-- Extensiva
Porci-- intensiva
Aviram-- intensiva
conill-- intensiva
A)L'agricultura intensiva i agricultura extensiva.Que la intensiva té més dificultats que la extensiva i és més econòmic
B)El reg localitzat i el reg per inundació.Que per inundació es inundar un terreny i el localitzat es fa gota a gota
14. Analitza .'explotacio de ramaderia.
Boví-- extensiva
Oví-- Extensiva
Porci-- intensiva
Aviram-- intensiva
conill-- intensiva
martes, 25 de enero de 2011
el reg
El reg a manta:consisteix a inundar mitjançant tota l'extensio dels conreus extensius o nomes els solcs.
El reg per aspersio:consisteix a llençar aigua polvoritzada sobre el conreu des d'uns petits sortidors alimentats per canonades a pressio.
El reg localitzat:consisteix a aportar un fil d'aigua gota a gota o en micraspersio, a pressio molt baixa directament sobre cada planta d'un conreu intensiu o arbori.
El reg per aspersio:consisteix a llençar aigua polvoritzada sobre el conreu des d'uns petits sortidors alimentats per canonades a pressio.
El reg localitzat:consisteix a aportar un fil d'aigua gota a gota o en micraspersio, a pressio molt baixa directament sobre cada planta d'un conreu intensiu o arbori.
l'agricultura
L'agricultura és el conjunt de tècniques de conreu que es fan servir per obtenir els recursos vegetals necessaris per a l'alimentació humana, l'alimentació animal i la indústria.
CLASSIFICACIÓ DE CULTIUS
Els cultius herbacis són plantes de pocs anys de vida productiva i o tenen tija llenyosa o tronc.
- Els cereals d'estiu, com ara el blat de mora, la mecla o l'arròs.
- Els farratges, com l'alfals o les pradenques.
- Les oleaginoses, com el gira-sol i la soja.
- Les plantes industrials, com el cotó o el lli.
Els cultius arboris estan formats per arbres o arbustos distribuïts en un marc de plantació que permet una atenció acurada de cada individu, són de llarga durada i tenen una producció nul·la els primers anys, que després augmenta fins a la plenitud productiva.
-Els arbres de fruita dolça, com la pomera o el presseguer.
-Els arbres de fruita seca, entre els quals hi ha l'atmetller i l'avellaner.
CLASSIFICACIÓ DE CULTIUS
Els cultius herbacis són plantes de pocs anys de vida productiva i o tenen tija llenyosa o tronc.
- Intensiu: es caracteritzen per l'elevat valor econòmic de cada planta, que permet utilitzar moltes tècniques de conreu: reg, hivernacles, recollida manual, etc.
- Extensius: requereixen menys tasques de conreu, que es poden limitar a la sembra i la recol·lecció. Com qeu la densitat de les plantes és molt elevada, es tracten com una unitat sense deferenciar-les individualment.
- Els cereals d'estiu, com ara el blat de mora, la mecla o l'arròs.
- Els farratges, com l'alfals o les pradenques.
- Les oleaginoses, com el gira-sol i la soja.
- Les plantes industrials, com el cotó o el lli.
Els cultius arboris estan formats per arbres o arbustos distribuïts en un marc de plantació que permet una atenció acurada de cada individu, són de llarga durada i tenen una producció nul·la els primers anys, que després augmenta fins a la plenitud productiva.
-L'olivera i la vinya.
-Els arbres de fruita dolça, com la pomera o el presseguer.
-Els arbres de fruita seca, entre els quals hi ha l'atmetller i l'avellaner.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)